TAST DE LLETRES, POSEM LA NOTA,MONT PERDUT, CARES I CÈRVOLS

Seguim, seguim apostant per la cultura...i aquesta tardor 2015 està sent molt i molt intensa. De fet és el que volem! Ens agrada treballar amb natura i cultura, sempre hem dit que és la nostra raó de ser. I reinventar-nos de manera constant i no deixar de crear i lluitar per temes que creiem son injustos.


Avui poca lletra i més imatges. Fotos d’un nou projecte que sembla que agrada molt...sopar amb un ponent mediàtic que comparteix i fa tertúlia amb nosaltres. Aquesta tardor hem sopat amb Salvador Cardús, Alfred Rodríguez Picó, Marti Boada i Martí Gironell. Aquest és el nostre “Tast de lletres”.

Per altra banda la música del “Posem la Nota” tampoc para i esperem amb ganes la presentació en directe de dues veus de la cançó catalana, com son Andreu Valor i Tomàs de los Santos, presentant el seu treball “Malgrat el Dons”


I no deixem els boscos engalanats de colors tardorencs. Aquests mesos hem caminat molt per la zona del Mont Perdut (cap aprofitar que encara no hi ha neu) i també us recomanem una ruta nova, que demana dies, però que val la pena: ens referim a la ruta del Cares. I no ens cansem de repetir la brama del cérvol als boscos del nostre Pirineu.

C'EST LA RENTRÉE

Comença el mes de Setembre i tot torma a la normalitat d'una tardor que  esquinça les hores veloçment.

Refem l’armari de la roba i també de nous projectes i de il·lusions i ens disposem a encentar un cicle que, esperem ens duri molts anys. Un nou projecte que ha comptar amb el suport de la Diputació de Barcelona, de l’ajuntament de la Garriga, de la Fundació Martí l’Humà, de la Fundació Maurí, d’entitats com la Gatzara i les Tortugues i de botiguers i comerciants que aposten pels productes de proximitat. Estem contents de poder treballar de manera transversal i amb gent tant diversa.

El projecte porta per nom RERAVERA. I no val dir-nos que segons el Digec RERAVERA s’escriu amb una “e” perquè ve de “rere”. Teniu raó…molta raó, però nosaltres hem agafat el Diccionari etimològic del Sr Joan Corominas i hem trobat que la forma Reravera (escrita amb “a”) es va formar al Baix Empordà com a simètric de primavera, per anomenar la tardor (pàgina 268 del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana).

RERAVERA és el projecte cultural de la tardor, dedicat als poetes del Montseny i a d’altres figueres que potser han quedat un xic eclipsades com és el cas de Pijoan. Les dues estades de Maragall, al Pla de la Calma són força conegudes, però l’amic que el va temptar i li va fer descobrir “la paraula viva” ha estat al nostre entendre, una mica oblidat. Per aquest motiu volem resseguir les vivències i la personalitat de Josep Pijoan (Barcelona, 1879 — Lausana, 1963), fent especial èmfasi al llibre que va publicar i que porta per títol “El Cançoner” i així poder fer un tomb per la cançó popular, les rondalles i dites, els oficis de l’època, la gastronomia, els jocs...per recuperar un xic de la nostra memòria històrica i col·lectiva.


Us deixem amb un poema de Pijoan:

Ofrena de mestratge a la cançó popular

En les costes del Montseny,
el cim d'enervada calma,
jo hi pugí per reposar
al faig d'ombra solitària.

De lluny sento un bon pastor
que al vent deia una tonada;
la cançó que altri ha dictat,
ell la deia trossejada.

Un per un recullo els mots
el bell escamp de posades,
i portat de compassió,
la refeia altra vegada.

—No hi vingueu, savis del món,
no us pareu aquí a escoltar-la,
que regeix la llei del cor
els misteris de la parla.

Podreu collir mots estranys,
podreu prendre dites rares,
pro mai tindreu sens amor
eixes veus que ragen clares—.

FINAL DE CURS MUSICAL I INICI D'ESDEVENIMENTS "PLEIN AIR"

Acabem el curs 2014-2015 plens de vitalitat i de sons musicals que ens han omplert de joia. Quin goig mirar enrere i veure el que hem gaudit amb els grans artistes que ens han visitat. I com a tancament la veu de vellut de la Celeste Alias en una nit de lluna plena i sons de boleros acompanyada del músic Santi Careta.


I ara...preparar mapes, brúixoles, botes, força de cames, esperit d’aventura i triscar per valls i muntanyes.


Bon estiu a tots i totes...sigueu feliços:

“La felicitat consisteix a resignar-te a la teva sort, a voler ser el que ets”. (Erasme de Rotterdam)

“Per ser feliç, només cal tenir bona salut i mala memòria”. (Ingrid Bergman)

“La felicitat està feta de petites coses: un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna”. (Grouxo Marx)

“La felicitat no brolla de la raó sinó de la imaginació”. (Immanuel Kant)

“La felicitat humana generalment no s’aconsegueix amb grans cops de sort, que passen poques vegades, sinó amb aquelles petites coses que passen cada dia".(Benjamin Franklin)

“El secret de la felicitat no és fer sempre allò que un vol sinó estimar allò que un fa".(Lleó Tolstoi)

“Moltes persones es perden les petites alegries esperant la gran felicitat".(Pearl S.Buck)

RAFA PONS A LA GARRIGA

Ha arribat el dia: Molta feina a preparar però amb moltes ganes i força perquè tothom quedés content i el concert fos únic. Calia passar una bona estona i volíem que l’entorn dels jardins fos idíl·lic.. 

Aixi doncs, hem provat on quedava més bé l’escenari, com il·luminar, si llum càlida, si llum més freda o més blanca...connectar les neveres, pensar en la ubicació de les taules, les cadires, les espelmes...i després, a poques hores del concert, només ens calia mirar el cel i esperar que no plogués i que no fes fred. Per sort tenim amics meravellosos que han portat abrigalls per si hi havia gent que venia amb màniga curta i amb el pas del capvespre i el ventet del poble, els hi agafés una mica de fred. Les ganes d’estiu ens omplen la pell. 

Però els astres ens han estat favorables i la nit esplèndida i “estupenda”. No ha estat amb aquesta paraula amb la que el “Rafita” ha començat a cantar sinó amb un “Buenas noches, os meteis con ella porqué le teneis envidia, os meteis con ella porqué no la quereis entender, ella es toda sensibilidad y a mi me da igual que seamos contraculturales, yo siempre que puedo, aprovecho el micrófono y la defiendo. Está canción va dedicada a Belen Esteban"

Las putas tienen nombre,
los mendigos pasado
y todos los banqueros, un libro de Saramago.
Tienen swing los perdedores
Maldad las impresoras.
Y más de un superhéroe
aún no pone lavadoras.
He visto ecologistas que van pisando hormigas
Y algún hijo de buda que ha perdido la barriga.
Tú deja ya de huir…olvídate de ti.

Tienen salud los fumadores
hambre los vegetarianos.
Bailan los cantautores
las canciones del verano.
Llevan bragas las turistas
medias rosas los toreros
Y algunos comunistas van repartiendo dinero.
Si puede que algún día ovulen los metrosexuales
Y hay quien jura que tienen amigos
los comerciales
Tu deja ya de huir y olvídate de ti.

Y deja ya de hablarme de tu miedo al amor
Yo también quise un día quemarte el sujetador.
Pero ahora puedo ir a Ikea y sonreír.
Si yo paso de mí…tú olvídate de ti.

Hay vida sin la playstation
Tías buenas con bigote.
Y no cierran el cielo
si se empalma un sacerdote.
Acojonan los payasos,
Tienen caspa los modernos
El tractor tuneado
los más fashions de mi pueblo.
Conozco a tres actores que no se manifiestan.
Y puede que le salgan almorranas a la Beckham.
Tú deja ya de huir, olvídate de ti.

Tienen cara los taxistas
Internet los jubilados
Pagan costo con visa
muchos universitarios
Hay cobardes que me asustan.
Gordos que son unos bordes
Machistas que disfrutan
si les soplan el cogote.
Si me atreví contigo a cantar una de Perales
Tal vez halla un ciclista que respete las señales.

Yo pasaré de mí. Tú olvídate de ti.

Y deja ya de hablarme de tu miedo al amor
Yo también quise un día quemarte el sujetador.
Pero ahora puedo ir a Ikea y sonreír.
Si yo paso de mí…tú olvídate de ti.

Olvídate de ti. Olvídate de ti.

Si aparecen las arrugas
al llegar la primavera.
Yo prefiero tu ternura
que un pote de aloe vera.

En d'altres concert li hem sentit dedicar al Froilan de todos los Santos o a Justin Piper

Us deixem amb els enllaços a 3 cançons que va grabar el José Luís Martínez. 

Amores Binarios: https://youtu.be/p8VldxOJSRA

Supongo: https://youtu.be/J7383Sw7NY4

Estupenda: https://youtu.be/Yc86dR1nXhU

Esperem repetir un concert com aquest. Gràcies perquè sense la vostra presència no es poden fer coses com aquesta :))

RUMBA I FADO

Seguim amb els sopars del Posem la Nota.

Han estat uns sopars diferents, un plaer per les oïdes i els paladars i també per adquirir nous coneixements musicals. Al febrer vam organitzar el concert de fado i a l’abril el de rumba. Dos concerts únics en un marc incomparable com és la casa de can Ramos. 

No ha estat només un plaer sensorial ja que hem ampliat coneixements musicals. Els músics ens van fer una petita xerrada sobre els orígens del fado i la seva evolució. El terme "fado" prové del llatí (fadum), que significa destinació i en les seves lletres s'expressen els mals moments de la vida: la malenconia, la nostàlgia o les petites històries dels barris humils.  Els seus orígens segueixen sent incerts, sembla que és un gènere multicultural de balls cantats a Brasil, de gèneres tradicionals locals de cançó i dansa, de tradicions musicals de les zones rurals del país aportades per les ones successives d'immigrants  a la ciutat, i de corrents de la cançó urbana cosmopolita de principis del segle XIX. Gràcies a la cantant Amalia Rodrigues (1920-1999), considerada com la millor exponent d'aquest gènere musical, el fado es va popularitzar a nivell mundial durant el segle XX. Habitualment ho canta un solista acompanyat per una guitarra portuguesa i una guitarra acústica.

I què hem de dir de la Rumba catalana....primerament ens ve al cap el gran Peret o el Gato Pérez...però per arribar a reconèixer la rumba catalana com un gran gènere musical han hagut de passar molts anys i que sorgís una nova generació de músics que la fessin renéixer i ens ajudessin a conèixer els barris “rumberos”  del Raval, la Vila de Gràcia, ciutats rumberes de la comarca del Maresme o els que molts assenyalen com el bressol de la rumba catalana: la ciutat de Lleida on la seva rumba es coneix com el garrotin.  “Al garrotín al garrotán de la vora vora vora de sant Juan”  serveix per donar temps a la improvisació d'uns versos àcids, de denúncia social o senzillament irreverents pel pur plaer  de molestar i dir el que es pensa. 

HOMENATGE A OVIDI

Ara que ja ha passat fem un "remember" i encara no ens ho podem creure: la idea va sorgir un dia per una trucada de telèfon. Parlo amb el David Caño i li demano si podem fer alguna cosa per celebrar l’any Ovidi...ja sabeu com és el David “infrapoeta i infradocent”. Ho deixem aparcat i ens emplacem a tornar-nos a trucar... després d’haver-li donat alguna volta. Jo no hi penso, confio amb el David i realment...al cap d’uns dies m’explica que ho ha dit a dos companys, no em diu qui son, que a veure si surt alguna cosa...
Jo mentre, com que confio amb ell (ja ho he dit fa una estona), parlo amb l’Aula d’Universitat a l’Abast i amb l’entitat La Gatzara i els hi demano si podem fer alguna cosa tots junts per homenatjar al Ovidi oblidat. No els hi haig de repetir..totes dues entitats disposades a col·laborar gratament.

I així neix “Ovidi al cub" (el 3 volat, sempre remarcar el Caño). Pre-estrena a la Garriga... el dia 3-3-2015, pensen fer un “bolo” a Vic i poca cosa més...però estic segura que serà un èxit i que l’Ovidi al cup (que no a la cup) estrenat a la Garriga farà voltes i voltes durant tot l’any d’homenatge al cantautor..Ja em direu...No pot ser d’altra manera amb un guitarrista tant espectacular com Borja Penalba, amb un acompanyat com David Fernàndez, amb el Caño fent de rapsode i amb l’ajut de Feliu Ventura. A la Garriga han estat genials: Grans frases, cançons, poemes, cartes i textos com:


Volem un país eufòric, un país amfetamínic, orat, eixelebrat, golafre, canalla, de llargues sobretaules i infinits vermuts, de festes majors, d’embalats, i fora macroespectacles, de taverna i sala de festes, d’ateneus populars i de sardinades a la platja, d’Einstein al carrer Canuda i de Miles Davis al Palau de la Música, del modernisme més passat d’absenta i del romànic de la cara fosca del Pirineu, de les revoltes populars, de la caputxinada i de les organitzacions secretes, de l’allioli i de la becada, del Delta lisèrgic i del Montseny satànic!

Volem el país que va engendrar Ausiàs March i Budellam, Santos, Puigserver, Miró i Dioptria, Cassasses, Estellés, Mompou, Peret, Jujol, Anarcoma i la mare que els va parir!

Tenim àlbum de fotos al nostre facebook: https://www.facebook.com/Odostrack/. Gràcies Gemma Boada pel reportatge :))


Graaansss!!

SOPAR METEREOLÒGIC

En el nostre facebook ja feia dies que publicàvem el següent:
---- Falten pocs dies: el 16 de gener del 2015 comença el cicle del "Posem la Nota" amb una TEMPESTA MUSICAL I SOPAR METEOROLÒGIC Viurem una inusual fenomen climatològic:L'ALFRED RODRÍGUEZ PICÓ, conegut de tots nosaltres, il•lustrarà diferents fenòmens meteorològics a través de música de compositors del S. XVII fins a l'actualitat. Aquesta espectacular tempesta musical esdevindrà en un entorn singular com és Can Ramos, i anirà acompanyada d'un fantàstic sopar climatològic per a deixar el record de la vetllada pels núvols!

 I realment...així ha estat: Una inusual i genial vetllada. Gràcies a tots els assistents. Recordarem el primer tast del "Posem la Nota" com una vetllada singular, en un entorn únic i amb un ambient exquisit per poder escoltar el sempre interesant meteoròleg que uneix aquesta passió pel temps climatològic amb la de la música i així ha sorgit aquest espectacle de música clàssica que va del segle XI fins al XX .

L’Alfred també ens ha explicat alguna anècdota que li ha passat en la seva vida “d’home del temps”: Comenta que li va caure un llamp a 40 metres i que no ha estat pas el primer ensurt, doncs anteriorment n’hi havia caigut un altre en un braç. Si voleu més informació, no deixeu de visitar el seu lloc web www.pico.cat i el seu fòrum, un dels més actius de tot el nostre petit país.

 Nosaltres seguirem amb el cicle i també aprofitarem per a tornar a repetir, ja que parlem de meteorologia, les sortides amb raquetes de neu...que ja fa un bon fred. Precisament som dins de la "setmana dels barbuts" Sempre s’ha dit que quan escau sant Pau ermità, sant Maure i sant Antoni Abat ens trobem dins la setmana més freda de l’any.

I la cultura popular així ho recull:

• Quan vénen els tres barbuts venen els freds cascarruts. 
• Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, moquina i amagamans
• La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts 
• La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts