Aquest feixuc hivern....no ens ha glaçat tant com l’any passat (recordem el mes de febrer del 2012) però ens ha fet molt de vent i això ens ha impedit realitzar algunes de les sortides previstes (vallter ha hagut de tancar forces caps de setmana pel mateix tema). De tota manera hem fet bones sortides: Destaquem la sortida amb grampons al gra de fajol amb un grup d’amics de Llavaneres que després es van quedar a dormir a Can Carola i vam passar una jornada molt agradable davant de la llar de foc.
La nevada més important va ser, no obstant, durant el mes de març concretament el dia 6, es van acumular més de 70 cms a les zones més altes i aquest fet ens va permetre gaudir de bones rutes amb raquetes i esquí de muntanya: Va ser especial la pujada al Costabona i arribar fins la vall de Mantet.
Només han suavitzat una mica les temperatures hem aprofitar per fer uns bons trams del camí dels càtars, el famós GR-107. Vam estar compartint estones amb cases rurals semblades a la nostra però que treballen a la zona de la Cerdanya francesa.
També hem anat cap a la península ibèrica i hem fet senderisme per la zona de Burgos concretament a los cañones del Ebro: uns penya-segats de més de 200 metres.
A finals de març (aquest any la setmana santa ha caigut molt alta) hem tingut grups diversos i els guies s’han repartit. Uns han anat a fer un cim de 4167m: El Toubkal, que és el pic més alt del Marroc, es troba tan sols a 33 kms del Marrakech i domina tot l’alt altles. També he fet una mica el turista i hem visitat la vall d’ Ourika (molt maco perquè hem ensopegat la florida dels ametllers i cirerers) i la població d’Aghma,t amagada entre valls i que va ser durant molt de temps el lloc d’exili de cabdills musulmans que s’havien d’amagar dels espanyols.
Els que han triscat per les serralades de Prades i Montsant també han gaudit de bones jornades i dels bons plats de musclos que ens feien a les cases rurals desprès de les caminades. Destaquem la pujada a la Foradada en plena serra del Montsià i que és un dels seus punts més carismàtics ja que la tenim situada en un lloc privilegiat i a 700 metres sobre el nivell del mar. Us recomanem les vistes de tota la plana de l’Ebre
Ara s’obre la bona època del senderisme...la primavera i l’estiu. Ja us informarem de les activitats previstes.
A REVEURE!
martes, 16 de abril de 2013
ACTIVITATS QUE HEM FET 1TRIMESTRE 2013
Aquest feixuc hivern....no ens ha glaçat tant com l’any passat (recordem el mes de febrer del 2012) però ens ha fet molt de vent i això ens ha impedit realitzar algunes de les sortides previstes (vallter ha hagut de tancar forces caps de setmana pel mateix tema). De tota manera hem fet bones sortides: Destaquem la sortida amb grampons al gra de fajol amb un grup d’amics de Llavaneres que després es van quedar a dormir a Can Carola i vam passar una jornada molt agradable davant de la llar de foc.
La nevada més important va ser, no obstant, durant el mes de març concretament el dia 6, es van acumular més de 70 cms a les zones més altes i aquest fet ens va permetre gaudir de bones rutes amb raquetes i esquí de muntanya: Va ser especial la pujada al Costabona i arribar fins la vall de Mantet.
Només han suavitzat una mica les temperatures hem aprofitar per fer uns bons trams del camí dels càtars, el famós GR-107. Vam estar compartint estones amb cases rurals semblades a la nostra però que treballen a la zona de la Cerdanya francesa.
També hem anat cap a la península ibèrica i hem fet senderisme per la zona de Burgos concretament a los cañones del Ebro: uns penya-segats de més de 200 metres.
A finals de març (aquest any la setmana santa ha caigut molt alta) hem tingut grups diversos i els guies s’han repartit. Uns han anat a fer un cim de 4167m: El Toubkal, que és el pic més alt del Marroc, es troba tan sols a 33 kms del Marrakech i domina tot l’alt altles. També he fet una mica el turista i hem visitat la vall d’ Ourika (molt maco perquè hem ensopegat la florida dels ametllers i cirerers) i la població d’Aghma,t amagada entre valls i que va ser durant molt de temps el lloc d’exili de cabdills musulmans que s’havien d’amagar dels espanyols.
Els que han triscat per les serralades de Prades i Montsant també han gaudit de bones jornades i dels bons plats de musclos que ens feien a les cases rurals desprès de les caminades. Destaquem la pujada a la Foradada en plena serra del Montsià i que és un dels seus punts més carismàtics ja que la tenim situada en un lloc privilegiat i a 700 metres sobre el nivell del mar. Us recomanem les vistes de tota la plana de l’Ebre
Ara s’obre la bona època del senderisme...la primavera i l’estiu. Ja us informarem de les activitats previstes.
A REVEURE!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)