XARXA DE SENDERS ITINERÀNNIA

Us volem fer conèixer la xarxa de senders Itinerànnia ja que el dia 24 d'octubre odostrack.can carola estem convidats a una FAMTRIP-WORKSHOP amb diverses empreses europees que volen oferir aquest producte i volem comptar amb nosaltres per a promocionar-lo. Estem contents...esperem rebre gent d'àrreu d'europa, així practicarem anglès. Pels que no ho coneixeu Itinerànnia és una xarxa de senders recuperats, dels que es feien servir antigament entre pobles i que ja té més de 2.500 km senyalitzats i que comunica tres comarques:Ripollès,Garrotxa i l’Alt Empordà: del Pirineu a la Mediterrània. Per nosaltres el senderisme és més que anar a peu. És més que tan sols caminar. És assaborir el territori. És trobar-se amb la natura i amb la història. En definitiva, per Itinerànnia l’essència del senderisme és trobar-se i descobrir-se un mateix. A la zona del ripollès podeu trobar diversos trams entre els que destaquem: 1 ruta de dificultat alta RUTA 20: De Núria a Queralbs per pastures i camins miners de 16 kms 8 rutes de dificultat mitjana RUTA 12 Per Campelles i Ribes de Freser de 16 kms RUTA 13 Romànic i natura a la Vall del Rigart de 13 kms RUTA 14 De Llaés al Castell de Milany per camins entre cingleres i baumes de 12,500 kms RUTA 15 Trescant per la Serra de Puig d'Estela de Vallfogona de 13,875 kms RUTA 16 Pels veïnats de l'Alt Freser de 15 kms RUTA 17 Beget i Rocabruna pels camins de contrabandistes de 14 kms RUTA 18 Entre antigues parròquies de Gombrèn, Campdevànol i les Llosses de 14 kms RUTA 19 De Setcases a Vilallonga de Ter per Tregurà i el camí del Port de 15,5kms. 11 rutes de dificultat baixa RUTA 1 De Planoles a Ribes de Freser per la ruta minera de les ferreres de Ventolà de 8,750 kms. RUTA 2 Matamala i les Llosses per antics camins de Ferradura de 6,250 km RUTA 3 Carenant entre la vall de Camprodon i l'Alt Vallespir de 10,750 Km RUTA 4 Passejant vora Ter pels boscos i les planes de Sant Pau la Ral de 8,500 km RUTA 5 De Vilallonga de Ter a Setcases pel camí del nen de Llebro de 7,5 km RUTA 6 Campdevànol i Ripoll pels camins rals del Berguedà i la Cerdanya de 10,5 km RUTA 7 Ruta per la conca minera de Surroca-Ogassa de 8,500 km RUTA 8 De Camprodon a la Torre Cavallera per l'obaga d'Espinalba de 8,500 km RUTA 9 Pels veïnats de Pardines sota l'ombra de Serra Cavallera de 9 km RUTA 10 De Sant Pau de Segúries a Sant Joan de les Abadesses pel camí vora Ter de 11 km RUTA 11 A la Font de les Dous per les planes d'Espinalba i d'Abell de 12,250 Km.

RUTES ESTIU 2012

Us oferim un seguit de rutes que de ben segur us agradaran. També tenim tallers que fem a can carola i que podeu consultar en el blog de can carola a la web o al facebook www.cancarola.com JUNY TRAVESSA MAR DE LLACS (1-2-3 DE JUNY) Farem amb els que ja la van començar l’any passat una de les parts de la nostra travessa estrella. MAR DE LLACS. Podeu veure tota la Informació de la ruta a la web d’odostrack.com RUTA SENDERISME AL CABO DE GATA (Del 8 AL 10 DE JUNY) Una ruta de 4 dies de senderisme per una de les de les zones costaneres més singulars de la península ibèrica i de tot el mediterrani. Aquest emplaçament a la costa d'Almeria, forma part d'un parc natural d'immens valor. Passarem per camins que fins fa poc temps, els pescadors utilitzaven per portar el peix d'una població a l'altra. Trobarem a la nostra ruta castells que ens recorden temps passats en que pirates i corsaris freqüentaven aquestes costes en busca de tresors. El Cabo de Gata és un espai natural amb paisatges únics, roques d'origen volcànic que li donen una morfologia singular, platges verges i penya-segats espectaculars, cels nítids i espais oberts, una flora endèmica excepcional, un clima benigne i agradable, valors etnogràfics remarcables, una bona gastronomia i sense cap dubte un lloc on es respira tranquil•litat BALANDRAU PASTUIRA (16 DE JUNY) Una sortida típica de la zona del Pirineu Oriental que us permetrà gaudir d´una vall espectacular i pujar a dos pics emblemàtics: El Balandrau i el Pasturia JULIOL ASCENSIÓ AL KILIMANJARO (DEL 5 AL 14 DE JULIOL) El Kilimanjaro és la muntanya més alta d'Àfrica però, independentment de la seva altura, la figura d'aquest volcà amb neus perpètues està present en moltes de les imatges que podem veure de la sabana africana i això li dona un exotisme especial. Trobarem durant la seva ascensió una varietat de paisatges, flora i fauna que difícilment oblidarem. AGOST SENDERISME A MADEIRA (Del 3 al 10 d’agost ) Una estada de vuit dies per conèixer Madeira, una illa d'origen volcànic, en ple oceà Atlàntic, amb una vegetació exuberant i unes muntanyes espectaculars. Tant la part interior com la seva costa són extremadament accidentades, tot un laberint de barrancs verds on s'hi van construir fa anys les levades, unes sèquies destinades a portar l'aigua cap a les zones que abans eren de secà i que es van transformar en productius camps de regadiu. Hem seleccionat una varietat d'itineraris molt interessants, fent travesses per crestes, les levades més maques i dues rutes vora el mar CAMINANT ENTRE POBLES BERBERS, ATLES I MARROC (11 al 18 d’agost) Us proposem un itinerari tranquil sense pujar a grans alçades que es pot fer tot l'any, caminarem entre pobles berbers plens de vida, on els seus habitants han modelat un paisatge harmònic al llarg del temps, conjugant la natura i les poblacions amb un gust exquisit. Estarem en contacte amb la població local i dormirem en cases berebers on gaudirem de la seva hospitalitat i com no, també de la seva gastronomia. Ideal per fer una primera descoberta de les muntanyes del Marroc. SENDERISME PER IRATI I ELS PIRINEUS DE NAVARRA (Del 19 al 25 d'agost de 2012) Els Pirineus Navarresos es troben en un entorn en el qual home i natura han aconseguit sobreviure sense fer-se mal l'un a l'altre. Els itineraris que proposem recorren les zones més emblemàtiques d'aquest indret. Començarem per la Selva de Irati, coneguda com el bosc de faigs més gran de la Europa Meridional i considerada un dels llocs més verges dels Pirineus i seguirem cap a la vall de Aezkoa i Roncesvalles. En aquesta zona es combinen frondoses valls, cims esbelts i prats de pastura conformant un paisatge harmònic i agradable. Al final de cada etapa ens espera la bona taula que ens ofereixen les confortables i acollidores cases rurals de la zona

ACTIVITATS FEBRER I MARÇ 2012

Malgrat la siberiada del mes de frebrer de la que ja n’hem parlat en el blog de can carola no hem deixat de fer activitats.
La de més èxit és el taller de “risoteràpia”, potser pel que diu el seu cartell publicitari:AlegrIa de VIUre Regala’t i Regala un Espai i Temps per desconnectar de tot. Gaudint i Relaxant-te et retrobes amb el millor de TU, la teva Alegria Interio i el seu SO, la Rialla Alliberadora.

També les caminades am raquetes de neu han tingut força èxit malgrat la neu aquest any no ha estat gens fecunda.

El dia 10 de març vam començar amb un cicle de concerts que tindrà una durada de 4 mesos...Si la gent ens acompanya, intentarem fer un espectacle en directe cada mes o cada mes i mig segons la disponibilitat dels intèrprets. Ha estrenat el cicle el cantautor reusenc Sergi Tost, (http://www.sergitostmusic.com)que ens va venir a presentar el seu inici de gira, “PRIMERA PARADA” i ha estat tot un plaer poder ser part d’un fet important com aquest. Les seves cançons intimistes i de gran sentiment ens van acompanyar en una nit estelada i plena d’emocions que van ser animosament compartides per tot el públic assistent. Podeu veure un resum del concert que ens van fer els de la televisió de la vall de camprodón a
http://vimeo.com/38785806

Hem seguit amb un recital de poesia realitzar per Jordi Aligué i acompanyat musicalment per Arturo Blasco amb l’espectacle que porta per títol « llenguatges entrecreuats » on Aligué hi posa la poesia i la veu, i Arturo Blasco la guitarra.El poeta i el músic dialoguen sense guió previ. La paraula i la música s'entrecreuen i s'enriqueixen, com ho fa la conversa de dos amics asseguts l'un davant de l'altre a plena llum del dia. Sense artificis, cadascun d'ells extén les ales del seu llenguatge expressiu i s'embolcalla amb l'altre. Així és com Jordi Aligué i Arturo Blasco actuen sense actuar, desenvolupen una acció farcida d'incògnites i, potser, algun silenci estimulant, fecund i transgressor.

De cara al mes de maig us esperem més sorpreses!!! Podrem comptar amb la vostra presència?? Sense vosaltres res tindrà sentit!. Gràcies

RAQUETES DE NEU

Entre les activitats que oferim durant els mesos de febrer i març, en tenim una que és l’estrella. LLISCAR DAMUNT DE RAQUETES DE NEU. Sembla que ara (com tantes altres coses) hem descobert les raquetes, però fa molt de temps que l’home ha tingut la necessitat de caminar damunt la neu de manera més lleugera. Ja a la prehistòria per poder caçar de manera òptima durant l’hivern, l’home va buscar una manera de poder desplaçar-se sense enfonsar-se profundament a la neu. Per això calia una superfície de recolzament i la solució va ser un cercle de fusta lleugera fixat a les extremitats. Més endavant a l’interior del cercle s’hi va posar una xarxa amb corretges lligades a la bota. Això triplicava l’amplada del peu i doblava la longitud, de manera que la pressió damunt la neu es dividia per sis.

Val la pena fixar-nos que el disseny de les raquetes, imita les petjades dels animals que són capaços de desplaçar-se damunt la neu. La raqueta més coneguda és la que s’anomena “ cua de castor” amb una forma arrodonida i amb un final que sembla una cua ben llarga. Les primeres raquetes feien més de 2 metres de llarg.

Mica en mica els materials per construir raquetes han anat evolucionat i de la pell de foca i les anelles es va passar al cuir cru i a la fusta i després a materials sintètics molt més lleugers com l’alumini i el policarbonat. Actualment es fabriquen molts models diferents en funció del terreny, el recorregut, el pes, les característiques de l’esportista. Cal remarcar que també existeixen diversos sistemes de fixació al calçat. Els més coneguts són el sistemes de corretges,el de fixacions automàtiques sobre la mateixa plantilla rígida, i les considerades de competició, amb un sistema semblant al de l’esquí nòrdic o de fons.Alguns models de raquetes també han afegit puntes laterals i centrals a l’estructura base amb l’objectiu d’evitar que rellisquin sobre la neu dura. I els models més tècnics també ofereixen la possibilitat de bloquejar l’articulació de la fixació per tenir un control més gran de la bota en les baixades amb pendent o en terrenys abruptes.

Els primers en considerar les raquetes de neu com un esport similar al senderisme, van ser els francesos (sabem que ens porten molta avantatge amb tots els temes d’excursionisme) i respon a nombroses expectatives però s’inscriu dins aquesta tendència ecològica de retornar a l’autenticitat, a la simplicitat a un natura neta i veritable a la simbiosi de l’home i natura. És un esport saludable que no presenta gaire risc sempre i quan caminen per circuits segurs o zones que no presentin risc d’allaus. Per això l’itinerari ideal per passejar amb raquetes és la mitja muntanya: boscos nevats, valls profundes, camins o pistes forestals són els espais perfectes per la pràctica d’aquest esport. Les raquetes no són recomanables per caminar sobre neu dura o glaç, o per fer ascens d’alta muntanya.

Les raquetes són molt fàcils de portar i dirigir. Pràcticament sense entrenament i amb uns consells previs de seguretat, com caminar passant una raqueta sobre l’altra sense arquejar les cames per evitar ensopegar trepitjant-les, només cal cordar-se-les i sortir a passejar.

VENIU A GAUDIR D’AQUESTA ACTIVITAT EL DIA 4 DE FEBRER DEL 2012 A ODOSTRACK. Us acompanyem a fer un itinerari d’iniciació amb un guia titulat.

També fem sortides AMB RAQUETES sota la lluna plena: ALTAMENT RECOMANABLE!

EL CAMINO

ULTREIA!!

Ens agrada aquesta paraula…el crit d’ànim de l’edat mitjana a tots el pelegrins que feien el camí.
Ultreia!
Segueix endavant!
Ves més enllà!
No defalleixis!
Continua…

No ens cal fer aquí una gran ressenya de què és “el camino” ni de com el cos de Santiago va arribar a Compostela, ni parlar del Campus Stellae, del mite del cavall blanc i la reconquesta, de la gran operació de màrqueting i mediàtica que es va aconseguir amb el famós codex calixtinus l’any 1122, quan més de 200.000 pelegrins van arribar a Santiago, i que per cert va desaparèixer de la catedral gallega el mes de juliol del 2011: (http://www.elpais.com/articulo/cultura/Desaparece/Codice/Calixtino/Catedral/Santiago/elpepucul/20110707elpepucul_4/Tes).

De tots aquests temes hi ha un munt d’informació on cadascú, sortosament, pot prendre i gaudir tranquil•lament per entendre millor l’essència i l’atracció dels camins de Santiago.

Fa temps ja vam fer un post parlant de la paraula “camí...i de fet en el nom de la nostra imatge corporativa, el camí hi té un significat molt especial, fins i tot una de les habitacions de la casa rural de Can Carola és plena de fotografies de camins. Us recordem el link dels camins per si hi voleu afegir una citació: http://odostrack.blogspot.com/search?updated-min=2010-01-01T00:00:00-08:00&updated-max=2011-01-01T00:00:00-08:00&max-results=4

Però recórrer un dels camins de Santiago té alguna cosa de màgia, d’esoterisme, de cultura, de interioritat, de historicisme, de miraculós...de...mil i un adjectius que cada persona que ha trepitjat alguna etapa ens hi podria afegir.De fet de tots és coneguda la frase de que “viatjar es emprendre un recorregut cap a un mateix”. I els viatges per cada un de nosaltres són experiències diferents. Només cal reflexionar una mica en què ens empeny a escollir un lloc per visitar, perquè hi anem?, com hi anem?, què busquem?... Hi ha gent que considera que viatjar és anar com més lluny millor, explicar-ho als altres, penjar les fotos, (ara que està de moda exposar la nostra vida a l’aparador mediàtic de la web 2.0), engolir monuments i guies de viatge, córrer amunt i avall amb un temps determinat, quedar sorpresos amb els costums diferents i els paisatges exòtics... potser importa més la forma que el contingut i la manera com coneixem un indret. Per a gustos...colors!!

Però la frase anterior agafa un valor molt més profund si aquest recorregut és el “camino”. Un camí que actualment es fa per motivacions molt diferents però que de ben segur a tots els que han fet un tram, tres trams, cinc trams, vint-i-cinc trams, setanta-set trams i/o tots els camins...ens parlaran d’experiències enriquidores que omplen a vessar la motxilla que acompanya al caminant. Una motxilla que té diferents apartats, diverses butxaquetes: els moments compartits, els kms de soledat, el descobrir aspectes nostres que potser teníem oblidats o desconeixíem, el veure boscos immensos i encantats, planures lineals i monòtones, petits pobles amb gent senzilla, patrimoni artístic, fonts i rius dringadissos, eucaliptus i castanyers centenaris, bromes fantasmogòriques, conèixer llegendes ancestrals, espirituals, esotèriques que traspuen cultura i tradició per a tots els racons i que val la pena de gaudir.

Com la vida mateixa...vaig sentir a dir que “El camino nos acompaña pero se desvanece tras nuestros pasos, borrando el pasado; se materializa delante, escribiendo el futuro.

Animeu-vos...i “buen camino” o..”ultreia”!