El cap de setmana del 9 i 10 d’abril, potser un cap de setmana massa càlid, hem fet una sortida cap a font santa per gaudir de la plenitud dels rius i l’esclat de la vegetació. Havíem pensat fet una travessa circular, però anit, sopant amb el grup de gent que venia disposada a fer una bona caminada, i després, com deia, de patir una calor exagerada per a principis d’abril (Ripoll va arribar a 26º) vam decidir anar cap a la ribera del Cerverís per veure l’empenta del desglaç.
I la idea ha estar encertada, ja que l’aigua baixava amb força i els tolls eren espectaculars. Tot el camí eren un degotall de salts d’aigua i de vegetació d’un verd despuntant. Primer comentàvem que ens mullaríem els peus, una mica més endavant i amb l’esforç de la caminada, ens atrevíem a dir que potser fins els genolls i els més agosarats afirmaven que fins a cintura. Al final gairebé tots/es ens hem remullat sencers!!!! I és aquí quan et sents viu i vibrant, quan la sang circula, el sol et gratifica i et sents en plena simbiosi amb la natura espatarrant.
Benvinguda primavera que ens fas sentir bullir la sang!
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
Poema "primavera" de Miquel Martí i Pol
