jueves, 15 de junio de 2017

TEMPS DE CIRERES



Les delicades flors dels cirerers que fa temps vam anar a visitar al Valle del Jerte...o els cirerers que tenim més propers com els de Sant Climent de Llobregat o a Terrades  on celebren el Hanami. Que maca la paraula!...Fa bonic pronunciar-la.


Doncs  després de les flors...els fruits. A Caldes de Montbui també hi ha cirerers i diuen que les cireres són de les millors pel fet de l'aigua termal. Cada any s'organitzen les jornades gastronòmiques de les cireres  amb concerts als restaurants i degustacions de plats fets amb cireres... Podeu consultar tota la programació al web de l'ajuntament de Caldes 


Nosaltres hi serem!!



Una canço...molt molt antiga que potser pocs recorden del Serrat...de fet no és pas de les millors...però "sota el cirerer florit murmuri d'abelles" -ara que ens diuen que en queden poques :((-


jueves, 4 de mayo de 2017

CONCERTS AL RESTAURANT ROBERT DE NOLA


Cada primer dijous de mes...tenim concert al restaurant Robert de Nola de Caldes de Montbui...ens fa il·lusió que hi hagi restauradors que també tingui en compte el valor cultural.


Experièncias sensorials per estimulars molts dels nostres sentits.


Aisss el sentits...en tenim cinc (ens ho han explicat de ben petits) a quin més important . 



Pensem que avui és el millor dia per recordar el llibre de "alcoba de agua" de Josefa Parra, any 2002 on escriu poemes dels cinc sentits.


De la vista
Para tus ojos.
Para tus ojos fieramente abiertos.
para tus ojos fijos.
Para tus ojos con caudal de fiebre.
para tus ojos grandes.
Una orquídea voluptuosa
para tus ojos ávidos
con vocación de abejas.

Del oído
Se levanta tu voz, se enrosca y se estremece,
serpiente y remolino, se enzarza en mis cabellos,
sube aún, se engrandece, se enajena en rugido
y pierde la noción del trino o de la palabra.
Eres otro en tu voz. No conozco a ese hombre
que grita de placer, delicioso extranjero,

que habla lenguas angélicas en una cama impura. 

Del olfato
La vainilla; el espliego; el verdín; la canela.
A veces un aroma delgado como de agua,
como de nube o lluvia; a veces un violento
perfume que recuerda la piel de una gacela,
el sudor y la sangre de un animal en celo.
Pero siempre, al final, la vainilla, el espliego...



Del gusto
Hay sal sobre los labios. En la lengua,
un resto de naufragios y sirenas,
tal vez algas, y al gusto de los fondos
espumosos y verdes del océano.
El sexo siempre saber a mar de invierno,
a galernas en medio de la noche.



Del tacto
Acércate despacio a mis dominios;
que tus dedos tanteen el espacio
ciegamente, la oscuridad que envuelve
mi cuerpo; que construyan un camino
y lleguen hasta mí a través del velo 
espeso y taciturno de las sombras.
Sálvame con la luz que hay en tus dedos
si me tocan, conjura la desidia,
entiéndeme o abrásame en el tacto
esplendoroso y claro de tus manos.
Como las mariposas de la noche,
hacia la llama iré que tu convocas,
que prefiero quemarme a estar a oscuras



Mireu quin entorn tan agradable...





miércoles, 22 de marzo de 2017

UNA NOVA PRIMAVERA: TOT FLOREIX!





Que bonica...no ens cansarem mai de celebrar aquesta estació. El cor s'infla, el nas enflaira, els ulls brillen de llums i de colors. I ...estem contents, molt contents i...cantem ben alt.

Hi ha molts poemes i cançons dedicats a aquesta magnífica estació.

Ens agraden especialment els nostres nois de la Garriga, els de la Troba quan canten: "L'esclat de ginesta a Puiggraciós". També ens agrada la cançó de Txarango exultant d'alegria. 

No podem oblidar la cançó de Dani Flaco, el nostre estimat Dani, que ens va oferir un concert emblemàtic l'any 2013 a Can Carola (el millor record que tenim d'aquesta etapa viscuda...la resta..uissss ja sabeu...no hi volem tornar per res del món. Podeu veure l'entrada del 24-2-14).





Sigueu molt feliços i gaudiu....






domingo, 12 de marzo de 2017

EL VI



Aprofitant el nou tast de lletres del mes de Març, que ens visita el Fermí Fernàndez...hem pensat amb el vi i la seva cultura ancestral sobretot a aquestes, les nostres terres, a la riba del mar Mediterrani. 


 Cada cop són més les persones que diuen saber apreciar textures i sabors en els vins. Un fenomen que va en augment igual que, malgrat no hi tingui res a veure , el fet de córrer…Ara tothom va a curses i maratons. Sempre seguim sent un ramat de xais que anem cap on ens volen portar…o decidim nosaltres?




























Aisss que ens estem embolicant, que el post era per parlar del vi i ens ha marxat el tema...així que molt millor deixar-ho aquí i no embolicar més la troca i afegir unes frase...que ja son prou demostratives del primer tema que volíem tractar...siauuuu i salut!!

Link al blog de  Maria Estruch on trobareu un treball molt bo on hi ha un  recull de frases sobre el vi i la vinya. 

martes, 28 de febrero de 2017

COM PASSA EL TEMPS: NOU TERRA DE SONS

Fa 2 anys ja que es celebrava el cinquè aniversari...el temps vola i vola..i s'esmuny molt més que la fina sorra del rellotge.

Aquest vers és el present.


El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura-
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.

Els mots
són aquí, tant si els llegiu
con no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.

Joan  Brossa. El Saltamartí (1963)




El setè Terra de Sons el tenim a tocar...



miércoles, 4 de enero de 2017

UN NOU ANY: 2017



Aquest poema de tot l'any
és una endevinalla,
ningú no sap de quin any és
i, si algú ho sap, s'ho calla.

És d'aquest any?, de l'any passat?,
de l'any vinent tal volta?,
és d'un any digne i assenyat
o d'un any poca-solta?

Potser no cal saber-ne res,
o no saber-ne massa,
i vigilar on au el pes
quan fem alguna passa,

perquè del temps, el que se'n sap
és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar
amb una criatura

que, tant si plora com si riu,
segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu,
al capdavall ens guanya.

Aquest poema de tot l'any
és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany
ens pot ajudar a viure.

(Miquel Martí i Pol: Editorial Barcanova)

martes, 22 de noviembre de 2016

SEGUIM PROGRAMANT A CALDES




Tornem a iniciar les xerrades amb sopar del Tast de lletres. De moment n'hem programat dues de ben diferents però que poden ser molt interessants.

Primer ens visitar Ferran Monegal, periodista i presentador de TV que ens parla de tot aquest món mèdiatic que és la televisió.

Al desembre vindrà l'Oscar Cadiach, un dels primers alpinistes que l'any 1985 va assolir el cim de l'Everest. Molt aficionat a la fotografia...ha fet forces pel·lícules de les seves expedicions. Actualment es troba immers en el projecte de voler fer 14 cims de més de 8000metres sense oxígen.  De fet només ni queda un: El Broad Peak. Aquest agost passat el va intentar fer però va haver de deixar-hoper culpa del mal temps.


Ganes de que ens expliqui coses.... 



FINS AVIAT!!